Sant Julià de Ramis, al centre-nord del Gironès, és un petit municipi format per dos sectors geogràfics diferenciats: Sant Julia de Ramis i Medinyà. Enmig dels dos, la muntanya de Sant  Julià de Ramis desperta l’interès i, al seus peus, el riu Ter i el traçat de la Via Augusta. Si alguna cosa defineix la història de Sant Julià, aquesta no és altra que el domini sobre aquesta calçada d’importància excepcional, abans, ara i en el futur. Aquest camí natural va permetre circular l’home prehistòric des dels primers moments de la seva presència al territori. Pel hel·lens va prendre el nom de Via Heraclea. Pels romans, Via Augusta. En l’actualitat aquest VIA dóna nom a un cicle musical de petit format, el VIAVEU, que vol ser el canal cultural a través del qual diverses propostes musicals destacades per la veu, s’expressin en tota la seva magnitud en diversos escenaris d’importància històrica cabdal. Mai així els haureu escoltat abans!

Aquest petit trosset de territori municipal va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2012 en la categoria de Zona Arqueològica, per la gran concentració de jaciments d’èpoques diverses en una zona ben acotada i de gran valor geoestratègic, fet que permet explicar de forma directa una part important de la història de Catalunya.

Fa uns 1350 anys es va construir una primera església al bell mig del cim de la muntanya de St. Julià de Ramis. Estava vinculada al Castellum. Posteriorment, sobre les seves restes es va construir una nova església dedicada a sant Julià que està documentada des de l’any 1019. Al voltant d’aquests temples es va originar un cementiri que ha perdurat fins gairebé a principis d’aquest mil·lenni.

L’edifici romànic original és de tres naus, les laterals molt estretes, amb capçalera triabsidal i decoració d’arquets llombards a la part exterior de l’absis central. La construcció de la sagristia en època moderna va comportar la destrucció de l’absidiola nord i l’antic campanar de torre, els fonaments dels quals foren trobats en alguna excavació arqueològica. Diverses obres dels segles XVII i XVIII també comportaren la construcció d’una nova porta, a migdia, d’estil renaixentista i l’erecció d’un nou campanar, al nord, de planta quadrada, dobles obertures de mig punt i teulada piramidal. A l’interior del temple s’hi conserva un sarcòfag de pedra del segle XII.

Al cim de la muntanya de St. Julià de Ramis es construí un poblat ibèric ara fa uns 2550 anys, En el moment de màxima extensió va arribat a tenir unes 3 hectàrees. Uns 350 anys després de la seva construcció queda sotmès al poder de Roma. Cap als anys 80-70 abans de Crist fou abandonat, i els seus habitants fundaren la ciutat romana de Gerunda (Girona).

Quan ja feia 400 anys que el poblat ibèric havia estat abandonat, els romans, conscients de la importància estratègica de la muntanya, construïren al bell mig del seu cim una imponent fortificació. Malgrat la caiguda de l’Imperi romà, va ser igualment aprofitada pels visigots, fins que pels voltants dels anys 715-717 fou definitivament abandonada.